FRECHINA, Josep Vicent. Pensar en vers. La cançó improvisada als païssos de la Mediterrània. Calaceit: Caramella. Revista de música i cultura popular. Col·lecció Els Llibres de la Caramella, 2, 2014, 229 p.
Dates i lloc de les presentacions. Març i abril:
Pensar en vers. La cancó improvisada als països de la Mediterrània és una aproximació multidisciplinar i apassionada a la cançó improvisada: una expressió cultural que trobem difosa ben bé arreu del planeta i que ha aconseguit reinventar-se —recolzada en la seva importantíssima força lúdica i comunicativa— quan semblava que la solsida de la societat tradicional de la qual formava part, l’anava a condemnar al museu de les antigalles folklòriques.
En les societats tradicionals aquesta cançó improvisada jugava un paper decisiu com a vehicle expressiu de la comunitat, com a mecanisme regulador de tensions socials i com a instrument de resolució de conflictes. En els moderns contextos urbans, el seu paper ha canviat substancialment però continua exercint d’element de cohesió grupal, de generació i ratificació d’identitats col•lectives i de socialització alternativa.
El fenomen de la cançó improvisada ha estat en els darrers anys ben estudiat en l’àmbit castellanoparlant —la seua implantació és grandíssima en els països hispanoamericans i també en Canàries, Andalusia o Múrcia— o al País Basc on el bertsolarisme és una de les pedres angulars de la cultura euskaldun.
Pensar en vers vol afegir-se a aquest moviment d’estudi i difusió del repentisme centrant la seua atenció en la seua pràctica als països de la Mediterrània i, especialment, a casa nostra: així hi tenen un espai rellevant el cant valencià, la glosa de Mallorca i Menorca, la jota de les terres de l’Ebre, els garrotins de Lleida, les nyacres i patacades de l’Empordà i les corrandes i cançons de pandero catalanes. Però també s’hi para esment en el trovo de l’Alpujarra i de Múrcia, els poetes del Genil, el chacarrà del Camp de Gibraltar, el chjama e rispondi de Còrsega, la gara poetica sarda, els poeti a braccio de l’Itàlia central, el ghanamaltés, el tsàttisma de Xipre, les mandinades de Creta i el Dodecanés, els ashik turcs o el zajal del Líban i Palestina. Un recorregut per un paisatge cultural fascinant en la seua diversitat formal i en la sorprenent unitat que subjau en el fons.
La decisió de posar el focus en la Mediterrània ha obeït a tres motivacions entrecreuades: d’una banda la fascinació personal per aquest espai físic i cultural que ve de lluny i sembla no tindre sostre; d’altra, la proliferació d’estudis al voltant de la cançó improvisada centrats en l’àmbit hispànic —on manté una vitalitat extraordinària— i la manca de visibilitat d’algunes tradicions mediterrànies on conserva una incidència social i una vigència gens menystenibles; i, finalment, la convicció de que en aquestes tradicions mediterrànies hi ha unes connexions molt més profundes i decisives que aquelles que l’antropologia i l’etnomusicologia contemporànies admeten una mica a contracor.
El llibre s’estructura en dues parts, una primera part del llibre aborda l’anàlisi d’aquestes connexions —que no es limiten, òbviament, a l’àmbit mediterrani— i reflexiona sobre les tendències generals, trets comuns, funcionalitats compartides. La segona part, per contra, més descriptiva i divulgativa, examina el fenomen cultural en la seua exuberant diversitat tot subratllant les especificitats de cada territori i posant noms i cognoms als seus protagonistes més significats. El llibre, s’acompanya d’un CD amb mostres de cançó improvisada a càrrec d’alguns dels noms més emblemàtics —històrics i actuals— de cadascuna de les tradicions musicals representades.
 |
| Afegeix la llegenda |
Josep Vicent Frechina és un periodista i escriptor estudiós de la cultura popular de la Mediterrània. Coordina la revista
Caramella i col•labora habitualment en diversos mitjans generalistes i especialitzats. És autor del llibre
La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011) i des del 2006 manté a la xarxa el blog
La caseta del plater. Cròniques musicals d’un país invisible.
